Igbo (llengua)
Asụsụ Igbo i Igbo  | |
|---|---|
 | |
| Altres noms | Asụsụ Igbo |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 24 milions (2007)[1] |
| Parlants nadius | 27.000.000 (2019 ) |
| Autòcton de | Igboland |
| Estat | Nigèria i Guinea Equatorial |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües igbo | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet igbo |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ig |
| ISO 639-2 | ibo |
| ISO 639-3 | ibo |
| SIL | ibo |
| Glottolog | nucl1417 |
| Linguasphere | 98-GAA-a |
| Ethnologue | ibo |
| ASCL | 9223 |
| Linguist List | ibo |
| IETF | ig |
L'igbo (igbo: Asụsụ Igbo) és la llengua nadiua dels igbos que es parla a Igboland, al sud-est de Nigèria. L'Igbo és una llengua nacional de Nigèria. Hi ha uns 20 milions d'igbo-parlants, la majoria a Nigèria i sobretot són del grup humà dels igbos. S'escriu amb l'alfabet llatí, que fou introduït a Nigèria pels colonitzadors britànics. Algunes societats secretes com els ekpe utilitzen els símbols Nsibidi, que van ser inventats pels ekois i que també s'utilitzen en altres llengües com l'efik.[2]
L'igbo té més de vint dialectes. El 1972 es va desenvolupar un igbo estàndard literari que es basà en els dialectes d'Owerri i d'Umuahia. Les llengües igboides són molt properes i de vegades són considerades com a dialectes de l'igbo. L'ekpeye és la llengua igboide més diferent de l'igbo i l'ika és una llengua igboide que té una forma estàndard.
Les llengües igbo són l'igbo pròpiament dit, l'ezaa, l'ika, l'ikwere, l'ikwo, l'izii, el mgbolizhia, l'ogbah i l'ukwuani-aboh-ndoni.[3]
Història
[modifica]
Geschichte der Mission der Evangelischen Bruder auf den Carabischen (1777) (Història de la Missió Evangelitzadora dels Germans del Carib) és el primer llibre editat que incorpora paraules en llengua igbo.[4] El 1789 a Londres es va editar The Interesting Narrative of the Life of Olaudah Equiano, escrita per Olaudah Equiano, un antic esclau, conté 79 mots en llengua igbo.[4] Aquesta obra també explicava aspectes dels costums dels igbos, ja que Equiano n'era un.[5]
Things Fall Apart (1958) és una novel·la escrita pel nigerià Chinua Achebe. Aquesta novel·la tracta sobre els canvis que va experimentar els igbos i els seus costums i cultura durant el colonialisme britànic i la introducció del cristianisme a finals del segle xix i principis del Segle XX. Aquesta és la novel·la sobre la cultura igbo.[6]
L'Igbo central és el dialecte que ha esdevingut l'igbo estàndard des del 1939. Es parla a la Província d'Owerri, entre les ciutats d'Owerri i Umuahia.[7]
Vocabulari
[modifica]L'Igbo ha incorporat lèxic de llengües europees, sobretot l'anglès. Per exemple, són anglicisme les paraules blu (blau) i opareto (operador).
La llengua igbo té un nombre molt limitat d'adjectius; només en té vuit: ukwu (gran), oji (fosc), ọcha (suau), ọhụrụ (nou), ochie (vell), ọma (bo) i ọjọọ (dolent).[8]
Molts noms de la llengua igbo són fusions de mots antics i de frases. Per exemple, el mot akwụkwọ nri (vegetals) significa literalment "fulles per menjar" i ụgbọ igwe (tren) prové de les paraules ụgbọ (vehicle) i igwe (ferro). Hi ha paraules polisèmiques (que tenen diversos significats); per exemple, akwụkwọ (paper, escola, llibre i educació).
Proverbis
[modifica]Els proverbis i expressions idiomàtiques (en igbo, ilu) tenen molt valor pels igbos i són molt estesos. Els proverbis són molt utilitzats per la societat tradicional per a descriure amb poques paraules allò que s'hauria de fer amb moltes més.
Sons
[modifica]
L'igbo és una llengua tonal amb dos tons distintius, agut i greu. En alguns casos es reconeix un tercer to agut més baix. El lingüista fonòleg John Goldsmith va utilitzar la llengua igbo com un exemple de les llengües tonals a la seva obra The Sound Pattern of English. A causa del seu sistema tonal, una paraula en igbo té significats molt diferents segons la seva pronunciació. Per exemple, akwa pot significar plor, llit, ou i drap.
| Bilabial | Labio- dental |
Dental/ Alveolar |
Postalveolar | Palatal | Velar | Labial- velar |
Glotal | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plain | labio. | ||||||||||||||||||
| Oclusiva | p | b~m | t | d | k | ɡ~ŋ | kʷ | ɡʷ~ŋʷ | k͡p | ɡ͡b | |||||||||
| Africada | tʃ | dʒ | |||||||||||||||||
| Fricativa | f | s | z | ʃ | ɣ | ɦ~ɦ̃ | |||||||||||||
| Aproximant | central | ɹ | j~ɲ | w | |||||||||||||||
| lateral | l~n | ||||||||||||||||||
Escriptura
[modifica]
Els igbos han utilitzat molt el llenguatge d'ideogrames nsibidi que fou inventat pels ekois, un grup humà veí per l'escriptura bàsica.[2] Però el seu ús va caure en desús al segle xvi perquè aquest sistema d'escriptura fou adoptat per societats secretes com els ekpe que la van utilitzar com una manera secreta de comunicació.[9] L'Nsibidi, però no és un sistema d'escriptura complet i no s'hi pot transcriure tota la llengua igbo.
Tot i l'alt grau de dialectalització, s'ha arribat a un acord per estandarditzar l'ortografia el 1962. La següent taula mostra les equivalències de l'alfabet segons l'alfabet fonètic internacional.[10]
| Lletra | A | B | Ch | D | E | F | G | Gb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Pronunciació (Alfabet fonètic internacional) | /a/ | /b/ | /tʃ/ | /d/ | /e/ | /f/ | /ɡ/ | /ɓ~ɡ͡ɓ/ |
| Lletra | Gh | Gw | H | I | Ị | J | K | Kp |
| Pronunciació | /ɣ/ | /ɡʷ/ | /ɦ/ | /i/ | /ɪ̙/ | /dʒ/ | /k/ | /ƥ~k͡p/ |
| Lletra | Kw | L | M | N | Nw | Ny | Ṅ | O |
| Pronunciació | /kʷ/ | /l/ | /m/ | /n/ | /ŋʷ/ | /ɲ/ | /ŋ/ | /o/ |
| Lletra | Ọ | P | R | S | Sh | T | U | Ụ |
| Pronunciació | /ɔ̙/ | /p/ | /ɹ/ | /s/ | /ʃ/ | /t/ | /u/ | /ʊ̙/ |
| Lletra | V | W | Y | Z | ||||
| Pronunciació | /v/ | /w/ | /j/ | /z/ | ||||
L'igbo a la diàspora
[modifica]A causa del comerç d'esclaus atlàntic l'igbo es va difondre a través dels esclaus a les colònies d'Amèrica. Entre aquestes hi ha els Estats Units, la República Dominicana, Jamaica, Belize, Barbados i les Bahames, entre d'altres. Per exemple, en el crioll jamaicà, el pronom unu (vosaltres) està agafat de l'igbo; red eboe (eboe una variant del mot igbo) descriu una persona negra amb la pell més clara (tal com són els igbos;[11] i soso (només) també prové de la llengua igbo.[12]
A Barbados, els esclaus barbadians utilitzaven la paraula bim quan parlaven de si mateixos (per autodefenir-se). Aquesta paraula prové de l'igbo, del mot bi mu (o bem, Ndi bem, Nwanyi ibem o Nwoke ibem, segons el dialecte i significa: La meva gent),[13][14] tot i que pot tenir molts altres orígens.
Referències
[modifica]- ↑ Nationalencyklopedin "Världens 100 största språk 2007" The World's 100 Largest Languages in 2007
- ↑ 2,0 2,1 «Nsibidi». National Museum of African Art. Smithsonian Institution. «Nsibidi is an ancient system of graphic communication indigenous to the Ejagham peoples of southeastern Nigeria and southwestern Cameroon in the Cross River region. It is also used by neighboring Ibibio, Efik and Igbo peoples.»
- ↑ llengües igbol a l'ethnologue
- ↑ 4,0 4,1 Oraka, L. N.. The foundations of Igbo studies. University Publishing Co., 1983, p. 21. ISBN 978-160-264-3.
- ↑ Equiano, Olaudah. The Interesting Narrative of the Life of Olaudah Equiano, 1789, p. 9. ISBN 1-4250-4524-3.
- ↑ Achebe, Chinua. Things fall apart. Anchor, 1994., p. 11. ISBN 0-385-47454-7.
- ↑ Oraka, L. N.. The foundations of Igbo studies. University Publishing Co., 1983, p. 35. ISBN 978-160-264-3.
- ↑ JR Payne, 1990, "Language Universals and Language Types", in Collinge, ed., An Encyclopedia of Language
- ↑ Oraka, L. N.. The foundations of Igbo studies. University Publishing Co., 1983, p. 17, 13. ISBN 978-160-264-3.
- ↑ http://www.omniglot.com/writing/igbo.htm
- ↑ Cassidy, Frederic Gomes; Robert Brock Le Page. A Dictionary of Jamaican English. 2a edició. University of the West Indies Press, 2002, p. 168. ISBN 976-640-127-6 [Consulta: 24 novembre 2008].
- ↑ McWhorter, John H. The Missing Spanish Creoles: Recovering the Birth of Plantation Contact Languages. University of California Press, 2000, p. 77. ISBN 0-520-21999-6 [Consulta: 29 novembre 2008].
- ↑ Allsopp, Richard; Jeannette Allsopp. Dictionary of Caribbean English Usage. Contributor Richard Allsopp. University of the West Indies Press, 2003, p. 101. ISBN 976-640-145-4 [Consulta: 24 novembre 2008].
- ↑ Carrington, Sean. A~Z of Barbados Heritage. Macmillan Caribbean Publishers Limited, 2007, p. 25. ISBN 0-333-92068-6 [Consulta: 23 novembre 2008].
Bibliografia
[modifica]- Awde, Nicholas and Onyekachi Wambu (1999) Igbo: Igbo–English / English–Igbo Dictionary and Phrasebook New York: Hippocrene Books.
- Emenanjo, 'Nolue (1976) Elements of Modern Igbo Grammar. Ibadan: Oxford University Press. ISBN 978-154-078-8
- Surviving the iron curtain: A microscopic view of what life was like, inside a war-torn region by Chief Uche Jim Ojiaku, ISBN 1-4241-7070-2; ISBN 978-1-4241-7070-8 (2007)
- Ikekeonwu, Clara. «Igbo». A: Handbook of the International Phonetic Association, 1999, p. 108–110. ISBN 0-521-63751-1.
- Obiamalu, G.O.C. (2002) The development of Igbo standard orthography: a historical survey in Egbokhare, Francis O. and Oyetade, S.O. (ed.) (2002) Harmonization and standardization of Nigerian languages. Cape Town : Centre for Advanced Studies of African Society (CASAS). ISBN 1-919799-70-2
Enllaços externs
[modifica]
- Igbo a Ethnologue (anglès)
- Una història de la llengua igbo (anglès)
- Igboguide.org (anglès)
- Vocabulari Igbo-anglès (anglès)